Aposta per l’Economia Solidària

Cap a la democràcia econòmica municipal 14 mesures per impulsar l’economia social i solidària en l’àmbit local.

Fem nostra la crida de la Xarxa d’economia solidaria de Catalunya “Cap a la democràcia econòmica municipal. 14 mesures per impulsar l’economia social i solidària en l’àmbit local

El document, defensa una economia “socialment justa, políticament emancipadora, arrelada al territori, integradora de la diversitat i respectuosa amb el medi ambient”.

La Xarxa d’Economia Solidària destaca que, en l’actualitat, a Catalunya ja s’estan desenvolupant iniciatives i projectes que apliquen els criteris de l’economia social i solidària al seu dia a dia. Una bona mostra són les 152 entitats que ja formen part dels XES, des del seu naixement l’any 2003.

Les mesures que proposa la Xarxa d’Economia Solidària s’orienten a:

– La creació d’ens i organismes locals d’impuls i estructuració de l’economia social i solidària

– L’impuls en la creació de projectes de l’ESS a través de programes d’assessorament, finançament i formació a la ciutadania

– La intercooperació territorial i sectorial de projectes de l’economia social i solidària.

-El foment de la compra i la contractació pública socialment responsable.

– La visualització de l’economia social i solidària a través del seu estudi, la seva difusió i el seu reconeixement en l’espai públic.

La presentació del document ha comptat amb la presència de representants polítics com ara la CUP, CiU, ERC i Barcelona en Comú.

14 MESURES CAP A LA DEMOCRÀCIA ECONÒMICA MUNICIPAL:

1. L’impuls d’una nova matriu econòmica necessita de les energies de tots els agents socioeconòmics del canvi.

2. Per a impulsar la transformació socioeconòmica en l’àmbit local, calen dispositius que la facin possible. Proposem, doncs, a tots els municipis on sigui possible, la creació d’una Agència de Desenvolupament Local orientada a transversalitzar l’economia social i solidària.

3. La dimensió espacial de la promoció econòmica ve garantida per la seva proximitat amb la ciutadania. L’agència, en la mesura que es pugui, haurà d’habilitar un equipament públic on establir la seu, oferir l’atenció al públic, desenvolupar els seus programes formatius i condicionar-hi espais com a vivers de projectes cooperatius.

4. L’obertura del patrimoni públic a les iniciatives de l’ESS pot significar també la cessió d’infraestructures públiques per a l’ús de l’ESS local: terres, sòl urbà, locals, polígons.

5. Per a garantir el canvi socioeconòmic, cal treballar el canvi cultural a llarg termini. Des de l’agència, s’impulsaran programes propis o es recolzaran programes d’iniciatives de l’economia solidària que desenvolupin les capacitats formatives de les persones, tant en l’àmbit del sistema educatiu com en d’altres.

6. A més dels programes formatius adreçats al públic general, cal impulsar programes específics centrats en l’assessoria, formació i acompanyament de noves iniciatives socioeconòmiques, especialment d’aquelles que generin ocupació i preservin els béns comuns.

7. Una promoció econòmica integral també inclou la relocalització del crèdit i la seva utilització per a donar suport a projectes productius. En l’àmbit local, per tant, s’ha de promoure la creació de Fons col·lectius de crèdit.

8. Una nova matriu socioeconòmica local no és el resultat acumulatiu d’iniciatives en un territori concret, sinó el resultat d’un projecte estratègic d’integració econòmica del conjunt de l’ESS local. Cal impulsar, doncs, el Mercat Social Local, fomentar la densitat dels intercanvis i la intercooperació entre projectes de l’ESS, organitzar Fires locals i comarcals, mercats locals, incentivar la creació de cooperatives de segon grau, centrals conjuntes d’abastiments, districtes cooperatius, etc.

9. L’ESS ha de poder abastir el conjunt de les necessitats socials, també les de les administracions públiques. En aquest sentit, des dels municipis s’ha de fomentar la compra i contractació pública socialment responsable, prioritzant criteris socials, ètics i ambientals en la contractació i compra de béns i serveis per part dels Ajuntaments.

10. En l’extensió de l’ESS, és fonamental el suport municipal per a la recuperació d’empreses privades en crisi per part dels treballadors i treballadores, per mitjà d’empreses d’economia solidària com cooperatives de treball associat, dotant un fons específic per aconseguir aquesta finalitat i participant d’un procés d’acompanyament conjunt amb els sindicats i les organitzacions representatives de l’ESS. En un sentit similar, s’han de potenciar programes de represa empresarial, que garanteixin l’activitat econòmica, amb fórmules cooperatives, d’aquelles d’empreses que han de tancar per jubilació i/ o abandonament dels propietaris.

11. En aquells municipis on no s’hi desenvolupin programes de municipalització de béns i serveis, cal impulsar la cooperativització en aquest àmbit, com la gestió de residus, la gestió forestal, les energies renovables, l’aigua, les tasques de cura, els serveis alimentaris en equipaments municipals, la rehabilitació d’habitatge, l’obra pública, la gestió del patrimoni físic, natural i immaterial, el turisme comunitari…

12. Ja que l’objectiu principal és el bon viure de les persones, i per tal de tendir al seu acompliment, ens adherim, per un costat, a la Carta per a una sobirania alimentària des dels nostres municipis, que ampliï l’autogovern i la participació dins i fora de les actuals institucions, que pot i ha de recolzar la transició d’un model d’agricultura capitalista i alimentació globalitzada cap a la sobirania alimentària, des de la revalorització dels criteris socials, ambientals i de proximitat. Per una altra, a la proposta energètica municipalista de la Xarxa per la Sobirania Energètica amb l’objectiu de què la població del municipi sigui sobirana sobre l’energia que necessita i s’aconsegueixin així municipis energèticament sostenibles.

13. Immersos com estem en la societat del coneixement, cal que els governs municipals reconeguin l’espai públic digital com a espai de gestió comunitària: promoure i garantir l’accés a les noves tecnologies i a la xarxa; promoure els usos socials, cooperatius i col·laboratius de les TICs; fer un ús exclusiu i didàctic de software i hardware obert/lliure en les administracions municipals i tots els àmbits públics de la seva competència; recolzar l’establiment d’infraestructures tecnològiques de caràcter obert i de gestió comunitària, descentralitzada, lliure i neutral; incentivar el coneixement obert i l’ús de llicències lliures/obertes; promoure els valors i les pràctiques cooperatives en o amb TICs mitjançant programes específics de capacitació, finançament i incubació.

14. Cal crear un relat sobre la transformació socioeconòmica dels municipis. Visualitzar conjuntament les iniciatives, realitzar mapeigs, elaborar guies per a l’impuls de polítiques de promoció socioeconòmica, recuperar la memòria cooperativa local, fomentar la participació veïnal en els pressupostos municipals, augmentar la presència en els nomenclàtors d’institucions i persones vinculades al cooperativisme, fomentar les recerques i congressos sobre l’economia social i solidària local, promoure l’intercanvi de bones pràctiques, participar de la xarxa de municipis cooperatius, visibilitzar-se en les fires d’economia solidària catalanes, atorgar un espai als webs municipals per a la visibilització i articulació d’aquestes iniciatives…

Xarxa d’Economia Solidària, maig del 2015