inici

caravanaxiringo-08Pots reservar el teu bo d’ajut a la caravana clickant aquí

Caravana Festiclown i Esperanzah!

Ens proposem arribar fins a Melilla, la frontera Sud, per organitzar-hi un Festiclown – Esperanzah! Contra les polítiques migratòries europees i a favor de la lliure circulació de persones.

Organitzat per Pallasos en Rebeldía i el Festival Esperanzah! Contem amb el suport d’altres festivals (Clownia, Canet Rock, Barnasants) i de col·lectius (Stop Mare Mortum, Proactiva Open Arms, Cor Safari, Dones Sàvies de Sant Cosme, la Fundació Cívica Esperanzah o Dones Rumb a Gaza) units sota el mom “cultura en causa”.

Aquest projecte es la suma d’experiències del Festiclown en les edicions realitzades a Palestina, a les comunitats indígenes de Brasil i Mèxic, i en les favelas de Colombia i Brasil. Serà la tercera edició del Festiclown aquest any i la vuitena de la seva història. I en aquesta ocasió se li suma l’experiència del festival de música social més rellevant del panorama català: l’Esperanzah!

Pallasos en rebeldía pilota esta nave:

“El próximo 4 de octubre zarpará desde El Prat de Llobregat, sede de nuestra fiesta solidaria, una caravana llena de PALLASOS EN REBELDÍA acompañados por los músicos con causa de TXARANGO . Esta vez el viento sur nos lleva hacia Melilla, donde las inhumanas políticas migratorias de la UE han levantado el enésimo muro de la vergüenza.

El norte depredador se blinda mientras continúa su saqueo. Lejos de reconocer a las víctimas de su propio expolio, se tapa los ojos y llena sus vallas de concertinas, realizando de modo clandestino devoluciones en caliente con una frialdad infame, haciendo todavía más sangriento su crimen. Un crimen muy antiguo llamado colonialismo.

En PALLASOS EN REBELDÍA no podemos ser ajenos a esta injusticia que, como las de Idomeni, Calais, Tindouf o Chiapas, nos toca las narices. Las narices de payaso, rojas, redondas como el mundo, esas narices que compro-metemos en el centro del conflicto, allí donde no nos llaman, allí donde nos importa.

Y Melilla nos importa. Por eso regresamos allí, por eso llevaremos nuestro soplo de Esperanzah! y ofreceremos un espectáculo musical y circense en apoyo a l@s refugiad@s y migrantes. La primera gala tendrá lugar el  martes día 4 de octubre, a las 20:00, en la Plaza Méndez Pelayo,  KANBAHIOTA, KANADAGAMA, PABLO MUÑOZ, JESÚS ARAGONÉS e IVÁN PRADO  (PALLASOS EN REBELDÍA). La música correrá a cargo de los enormes TXARANGO.

El miércoles 5, la Gala se trasladará al CETI (Centro de Estancia Temporal de Inmigrantes). Para ese día también están previstas diversas acciones reivindicativas en la frontera y en la valla de la vergüenza.

Estamos encantados de echar a rodar esta utopía, mano a mano con el Esperanzah! Un festival que ha nacido para cambiar la vida de un barrio y ahora quiere cambiar el mundo.

La risa es nuestro ariete contra los muros de la vergüenza.”

Nadie es ilegal, solo el capital.

A desalambrar fronteras y corazones.

11,5 km de injusticia

 

Un total d’unes 1.800 persones viuen als 15 campaments que hi ha repartits per diverses muntanyes al voltant de Nador (Marroc). La majoria intenten arribar a Espanya amb pastera. Altres -els que no disposen de diners per pagar a les mafias- esperen a la muntanya Gurugú a l’espera del millor moment per saltar la tanca. La ciutat de Melilla està envolta per una tanca que la blinda completament del Marroc. Fa 11,5 quilòmetres de llarg, té entre 6 i 7 metres d’altura i, segons el tram, està composta per 2 o 3 línies de tanca. La que toca al costat marroquí és la més alta i té una inclinació de 15 graus per dificultar la seva escalada, a més d’una malla antiagarre. A aquesta enorme estructura d’acer se li sumen dues barreres més: un entramat de cables de 3 metres d’altura i una última tanca de 6 metres plena de filferro, fulles i malles. A part d’aquests obstacles físics, Espanya s’ha dotat de les últimes tecnologies per blindar, encara més, el territori: una alarma que salta quan algú toca la part de la tanca que dóna al Marroc, càmeres mòbils situades cada 20-25 metres de distància i que s’orienten automàticament amb un detector de moviment quan algú es mou prop de la tanca on, a més, es disparen unes sirenes i unes llums per assenyalar el punt. Entre les tanques també es veuen uns tubs preparats per dispersar gas pebre. Però això no és tot. Aquelles persones que aconsegueixen saltar la tanca es troben amb helicòpters, torres de vigilància i patrulles del GRS, especialitzades en el control de masses. Algunes veus diuen que hi ha persones que han arribat a saltar la tanca en 1 minut. Abans, hauran hagut de saltar, també, els obstacles que l’Estat espanyol ha pactat amb el Marroc: una doble filat espinós, una fossa de 2 metres de profunditat per 4 d’ample i una pista de seguretat plena d’agents de les forces auxiliars marroquines . Avui 42 valents persones originàries de Guinea Conakry i Mali ho han aconseguit. Des del 26 de juny no ho havia aconseguit ningú. Han saltat els impediments que l’Estat espanyol, amb la complicitat del Marroc, imposa. Han saltat les barreres amb ganxos de ferro a les mans, peus calçats amb sabates preparades amb claus i, sobretot, coratge. Ara els queda saltar una última barrera, invisible: la mirada occidental que els situa en el graó social més baix de l’Europa ‘civilitzada. Serem capaços d’esfondrar, juntes, aquesta última barrera?

#diesdefronterasud